dijous, 7 de maig del 2009
"¿Pero qué mosca te ha picado?"
És una frase que se sent sovint a les pel·lícules. De vegades rematada amb un "tío": "¿Pero qué mosca te ha picado, tío?" A banda del cine, no l'he sentit dir enlloc més, a la vida. Per mi és com una expressió totalment irreal, patrimoni exclusiu del doblatge de pel·lícules.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Comentant alhora els dos últims posts, diré que a mi sí que em va picar ahir un bon moscardó.
Encara em fot mal!
Collons és que sembla que sigueu anti-Barça per davant de tot eh! No ho puc entendre. Concentreu-vos en l'Espanyol!
Estem molt concentrats (por la cuenta que nos trae). Però tu no entens el que és estar sotmès tot el dia i a tothora a la pressió informativa i social referent al Barça. No es pot fer vida normal sense que t'aparegui en algun moment: a la ràdio, a la tele, als diaris, a la feina, a l'escola dels teus fills, a casa teva (coets, crits...). Només volem viure tranquils i això, malauradament, només ho aconseguim quan el Barça no guanya. Jo no vull que el Barça perdi, vull que no guanyi. Compte al matís.
Saps que no és només això. Jo també trobo excessiva l'atenció que dediquen els mitjans de comunicació (i la gent en general) als esports, però estic segur que això es pot més o menys ignorar i viure tan tranquil si no va amb tu. Tampoc dic que qualsevol rivalitat sigui dolenta, jo també prefereixo que el Madrid perdi, tot i que em sembla que no tant com vosaltres amb el Barça. A més, per mi no és el mateix.
El Madrid el tens a 600 quilòmetres. Aquesta és la gran diferència.
Precisament! Però el que dic és que si l'únic que volguéssiu fos viure tranquils i més lliures de tant Barça no n'estaríeu sempre tan i tan pendents.
Jo no n'estic gens pendent. I de fet, segurament no t'ho creuràs, però quan vaig a Montjuïc m'emprenya que a la més mínima comencin a cantar "Puta Barça" i altres coses semblants. No per respecte, sinó perquè penso que hem de estar per lo nostre. El que passa és que per molt que intentis ignorar-lo, sempre apareix en la teva vida. I tampoc passaria res, si no aparegués sempre amb arrogància i prepotència.
Es curiós, perquè d'això de prepotents i arrogants jo crec que els del Barça no se'n consideren (o no ens en considerem) gens. Més aviat el Barça ha estat sempre un equip una mica victimista i acomplexat, allunyat de la pedanteria xulesca del Madrid. Per què ens entenguem, Cristiano Ronaldo ha nascut per jugar al Real Madrid, aquí no el voldríem pas, no fa pel Barça.
No ho sé, potser jo veig el Barça respecte del Madrid com tu veus l'Espanyol respecte del Barça.
Efectivament, és això.
Hola! feia molts dies que no em passava per aquí! una salutació de part meva i una mini patada de part del petit!! Q
Hola Queta, gràcies per contribuir al rècord de comentaris experimentats per aquest blog (tan concorregut) en un sol post.
Jo també vaig visitant el teu blog, per fi reanudat!
Espero que la "Bota d'or" de comentaris sigui per mi.
Està clar que ningú et pot discutir el trofeu pichichi, tot i que no has tingut molta competència.
Publica un comentari a l'entrada