A la plaça del Rei

Divendres al migdia, a la plaça del Rei, un grup de nens i nenes jugaven, exaltats, empaitant-se; en un racó, assegut, un home tocava el hang, fent una percussió metàl·lica i misteriosa; al seu costat, tres turistes nòrdiques de pell rosada es feien fotografies en digital i gravaven el músic. Des del pati interior del Palau del Lloctinent, la lluminositat de l'escena era encara més intensa: les rialles i la música ressonaven llunyans, el temps semblava aturar-se i la ciutat deixava de ser ciutat.

L'advocat

Imagino que si construíssim un personatge híbrid d'Hannibal Lecter i de Max Cady, els dolents d'El silencio de los corderos i El cabo del miedo, el seu plat preferit hauria de ser, inevitablement, l'amanida d'advocat.

El certificat metge

Parlant de metges: constato que les expressions "serveis metges" o "certificat metge", s'escampen com la pólvora. Cada cop les sento més sovint. "Has de demanar un certificat metge"; "Els serveis metges del FC Barcelona són deficients". Són d'aquelles divertides perquè els que les diuen ho fan orgullosos d'evitar un barbarisme com "mèdic". No sé què en deuen pensar, els metges, que tant han d'estudiar per obtenir el títol; suposo que el mateix que jo quan a la carta d'un restaurant llegeixo que s'hi serveix "amanida d'advocat": Ho que a n'hi ha que veure.

Petits detalls (bis)

El contingut d'aquesta notícia publicada avui dimecres, la inexistència de cèl·lules malignes en l'organisme d'en Duran Lleida i, per tant, la seva total recuperació, que li permetrà no haver de passar per la quimioteràpia, el conec des de fa un parell de setmanes: el meu pare em va dir llavors que un metge li havia comentat que, a banda del fet que l'operació havia resultat exitosa, havien detectat que el tumor era benigne i que el candidat no tenia cèl·lules cancerígenes. En Duran estava sa del tot, però no ho enunciarien perquè la malaltia beneficiava la seva campanya electoral, el convertia en un personatge més humà, més proper, però també dotat d'una capacitat d'esforç i un esperit de superació excepcionals, que en feien el candidat més honest i més treballador. Els periodistes li preguntaven com es trobava, el públic el compadia i al mateix temps l'admirava. Bé, ara diu que els metges li ho van dir ahir, tot plegat. L'anècdota és doblement curiosa, perquè amb la polèmica de l'embaràs de la Chacón, tothom havia posat com a exemple la dignitat i sentit ètic amb què havia dut el Sr. Duran la seva malaltia durant la campanya. En fi, Sr. Duran, celebro la seva bona salut i com a penyora només li imposo la pèrdua d'un escó. I de la meva confiança, clar.

We ♥ Huckabee

No el voldria veure de president dels Estats Units, però s'ha de reconèixer que Mike Huckabee és un tipus curiós. Aquest pastor baptista i baixista d'un grup de rock, de fermes conviccions religioses i marcadament conservadores, és un candidat força atípic: entre d'altres coses, és capaç de riure's d'ell mateix en públic i amb gràcia, quelcom força improbable entre la classe política que coneixem per aquí. En aquest tall mostra una sorprenent força còmica i fins i tot aconsegueix fer-nos-li trobar, per uns instants, una retirada a Jack Lemmon.



P.D. Sembla que el títol de la pel·lícula I ♥ Huckabees no és casual. La gran cadena americana de magatzems minoristes Wal-Mart, en què s'inspira la Huckabees del film, és originària d'Arkansas, estat que governava Mike Huckabee.