QUE
VIURES

dimarts, 20 de gener de 2009

L'escenificació de l'acord

Al final del passadís, una porta blanca amb marcs daurats s'obre. Apareixen dues elegants figures, un home i una dona, que comencen a caminar. Avancen a pas moderat però decidit, els tacons d'ella ressonen a la sala, de parets de marbre i sòl lluent. Mentre s'apropen de front cap a la càmera, el zoom s'allunya i l'enquadrament de la imatge s'amplia, emulant un travelling invers fílmic. Quan arriben a un cert punt, s'aturen. No es veuen micròfons, ni faristols, ni periodistes. No se senten veus ni gaires sorolls de fons. Ell, amb el seu perenne aspecte d'agent de la KGB, mira al seu voltant, solemne i desafiant. Ella, vestit negre, pell blanca i delicada i la seva perfecta corona de trenes a l'estil princesa Leia, sembla mirar fixament la càmera, desprenent tanta fragilitat com autoritat. És com una pel·lícula d'espies. Finalment, ell comença: "Dobry vecher".