La Central (I)

Existeix una percepció més o menys generalitzada segons la qual cada cop es llegeix menys. És la típica visió apocalíptica. Jo mateix en sóc sovint una víctima. Segons aquesta teoria, el camp audiovisual (sempre retratat com a emblema de la vacuïtat i la frivolitat) n'és un dels principals culpables, una mena de força del mal que ha anat arrassant implacablement amb tot sense pietat, en perjudici de la literatura, la cultura en general i les ments de mitja humanitat. Per culpa d'aquest procés invasiu del cinema i la televisió, vénen a dir, ja ningú no llegeix, per exemple, poesia.

Bé, doncs a mi m'agradaria saber quanta gent comprava llibres de poemes ara fa cent anys. Vinga, que aixequin la mà els nostres avantpassats lectors de Keats! Quants n'hi ha?

D'acord, en realitat aquesta és una qüestió més complexa que tot això i segurament no pot ser abordada aquí en tres o quatre ratlles. Tot i això, no diré mentida si afirmo que mentre que cinemes i videoclubs van desapareixent vertiginosament dels nostres barris, de llibreries no n'havíem tingut mai tantes.

Precisament (i aquí volia arribar), l'altre dia vaig estar fullejant una interessant Guia de llibreries de Barcelona que vaig descobrir en una d'elles. N'hi apareixien més de les que ens solem pensar que hi ha. Per la seva banda, no fa gaire setmanes, l'Àlex, gran bibliòfil, ens oferia al seu blog una personal i eclèctica llista de les seves llibreries preferides. Si parlem de Barcelona, tots dos coincidim en triar La Central com a referència. Així a grans trets, és una llibreria que destaca per la seva independència, els seus criteris d'ordenació i classificació dels llibres, la qualitat de les seves seccions especialitzades o el personal que hi treballa, que en sap, és amable, i no emprenya.

Però La Central té alguna cosa més, quelcom que la majoria de llibreries no poden tenir. (to be continued...)