dimarts, 18 de març del 2008
A la plaça del Rei
Divendres al migdia, a la plaça del Rei, un grup de nens i nenes jugaven, exaltats, empaitant-se; en un racó, assegut, un home tocava el hang, fent una percussió metàl·lica i misteriosa; al seu costat, tres turistes nòrdiques de pell rosada es feien fotografies en digital i gravaven el músic. Des del pati interior del Palau del Lloctinent, la lluminositat de l'escena era encara més intensa: les rialles i la música ressonaven llunyans, el temps semblava aturar-se i la ciutat deixava de ser ciutat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hi ha moments en què, sense saber per què, el temps es para. O potser som nosaltres els que ens aturem i som capaços, per un moment, de sortir del món.
És difícil d'explicar.
Nova campanya:
No abandonis el teu bloc. Ell mai no ho faria.
Publica un comentari a l'entrada