Tornant a casa

Abans d'ahir, de camí cap a casa, vaig presenciar en poc temps un parell de situacions curioses.

La primera, en un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat, a l'alçada de la Floresta: un jove músic ambulant passa la gorra pel passadís abans de canviar de vagó i seguir tocant. La dona que s'asseu al meu costat, que li vol donar alguna cosa, hi acaba ficant un bitllet de 5 euros, perquè no troba res més petit que consideri suficient. El noi de la guitarra la mira als ulls i, amb expressió de sincera sorpresa, diu: "Gracias... Nunca me había pasado".

Poc més tard, havent baixat a l'estació de Valldoreix, camino, solitari, cap al meu cotxe. És tard, no hi ha ningú al carrer i tot és fosc. Un cotxe que circula en la mateixa direcció en què jo camino s'aproxima per darrere. És un d'aquests que porta les finestres abaixades i la música al màxim volum. Circula a bastanta velocitat i de la música rapera que hi ressona en pesco una única estrofa, just en el moment que em depassa: "Vaya puta mierda de vida".