dimecres 10 de març de 2010
La mare de Déu
Llegeixo en un llibre que La mare de Déu quan era xiqueta era un de les cançons populars catalanes que més agradava a Pla, perquè, segons li havia confessat a algú, la seva mare l'hi cantava quan ell era molt petit. A mi la meva mare em cantava exactament la mateixa cançó. De fet és potser el primer record que conservo: de nit, quan plorava, ella venia i me la cantava. Immediatament deixava de plorar, efecte segurament contrari al que em produiria sentir-la ara.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Per mi, "La Mare de Déu" és com dius, una cançó elemental, pura i que destil·la una gran tranuil·litat. Recordo que quan devia tenir vint o vint-i-cinc anys em vaig atrevir a fer-ne una harmonització per a tres o quatre veus.
No sabia això que expliques de Josep Pla, la seva mare i la cançó.
Aquí en tenen una pila de versions.
http://ves.cat/adHb
Gràcies pel link. Sí que és elemental i pura: segur que encara que l'escoltés ara per primer cop, em remetria a la primera infantesa.
Publica un comentari