QUE
VIURES

divendres, 24 de juliol de 2009

Que sigui sempre així

L'altre dia, en un programa de format documental de la televisió, una dona explicava, parlant d'una experiència que havia viscut durant unes setmanes i de la qual en guardava molt bon record, que mentre tot allò li succeïa, havia pensat: "Per què no pot ser així tota la vida?". No se m'acut una descripció millor del sentiment de felicitat, tan voladís.

7 comentaris:

ig ha dit...

Suposo que la felicitat ha de ser en petites dosis o no ho valores. És com allò de menjar el teu plat preferit cada dia, al final ja no el valoraries igual no?

Queta ha dit...

Otres mué, una mica d'optimisme... començava a pensar que t'havia absorbit el lado oscuro del vinagreo. Jo ara sóc molt feliç quan sento les patadetes del mini ventura!!

ramon figueras ha dit...

Osti Queta quina gràcia.Moltes felicitats!!!!També al Ventura gran!!!!

Àlex ha dit...

Es nota que fa temps que no us veieu! La Queta té un bombo bastant considerable ja, Ramon. Al Ventureta el farem un gran boletaire, no com al seu pare. Per cert primo, no seràs a Aiguafreda la setmana que ve? Havia pensat de fer alguna excursió, que ja tindré vacances.

Unes vacances, Queta, que em sembla que arribaran just a temps per salvar-me de caure en un estat permanent i definitiu de vinagreo.

Ig, jo també penso que la felicitat ha de venir en petites dosis, però és que a més crec que no pot existir d'altra manera.

ramon figueras ha dit...

Alex pujaré la primera setmana d'agost a Camprodon a casa un amic que té casa però curra de deu a tres. Havia pensat d'anar cada matí a pescar i abuscar bolets així que em sembla que potser et semblarà bé. Jo tb necessito un descans. Si vols et pots quedar a dormir així que si qualsevol dia vols pujar seràs més que ben rebut.

Osti m'ha molat molt això del ventura petit!

Ventura ha dit...

Gràcies Ramon! Espero que el nano surti amb més habilitats campestres que el pare.

Àlex ha dit...

Primo, i tant que vindré algun dia! Ja et trucaré.