Rutines

Em temo que, moltes vegades, quan es parla de "la rutina", en realitat és per no fer-ho de la displicència, l'apatia o la indiferència. "Rutina" en desplaça una mica el significat, sona més lleu i, a més, trasllada la càrrega de la culpa a les circumstàncies externes, a l'excessiva socialització, a la vida domesticada que ens veiem obligats a portar. Diem que la monotonia de la rutina ens arrossega, ens afebleix, no ens deixa temps per viure de debò, i ens volem convèncer que el que necessitem és llançar-nos d'un avió amb paracaigudes o unes vacances en una illa amb palmeres de cocos, com més llunyana millor, quan en realitat volem dissimular que les pulsions ens fallen i que ens hem tornat una mica indiferents a la vida i a la seva infinitud. I si hi ha alguna cosa que hem de témer i combatre, aquesta és la indiferència.