dimecres, 10 de març del 2010
La mare de Déu
Llegeixo en un llibre que La mare de Déu quan era xiqueta era un de les cançons populars catalanes que més agradava a Pla, perquè, segons li havia confessat a algú, la seva mare l'hi cantava quan ell era molt petit. A mi la meva mare em cantava exactament la mateixa cançó. De fet és potser el primer record que conservo: de nit, quan plorava, ella venia i me la cantava. Immediatament deixava de plorar, efecte segurament contrari al que em produiria sentir-la ara.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Per mi, "La Mare de Déu" és com dius, una cançó elemental, pura i que destil·la una gran tranuil·litat. Recordo que quan devia tenir vint o vint-i-cinc anys em vaig atrevir a fer-ne una harmonització per a tres o quatre veus.
No sabia això que expliques de Josep Pla, la seva mare i la cançó.
Aquí en tenen una pila de versions.
http://ves.cat/adHb
Gràcies pel link. Sí que és elemental i pura: segur que encara que l'escoltés ara per primer cop, em remetria a la primera infantesa.
Publica un comentari a l'entrada