Fent honor al seu nom, La Central té una ubicació efectivament cèntrica, tot i que per fortuna no massa evident: carrer Mallorca, cantó muntanya, a tocar de l’oasi que és el passatge Mercader. Tafanejant des de l'aparador, alguna mena de magnetisme ens atrau cap a l'interior. Potser és per què ja des de fora descobrim que la planta principal no és a peu de carrer, sinó que es tracta d'un d’aquests locals semi-subterranis de Barcelona, amb cinc o sis graons que baixen a l'entrada, promeses de racons i secrets i troballes. Un cop dins, ens adonem que ens hem ficat en un d’aquells elegants pisos de l’Eixample de principis del segle passat, del qual n’han conservat -cal pujar a la planta de dalt- portes, corredors, part del terra de mosaïc o els adorns en relleu del sostre. Els llibres s'arrengleren i amunteguen amb cura per tot arreu, però la resta de l'atrezzo també és important, i a la Central ho saben: una fotografia de Beckett per aquí, un póster d'un històric combat barceloní de boxa per allà, una escaleta de fusta per arribar als prestatges més alts, una vella estanteria amb portes de vidre... Badar-hi, deambular per allà dins grapejant cobertes i llegint contraportades és una activitat plaent, balsàmica. Hi regna un silenci deliciós, gairebé només trencat, però no traït, pels grinyols del parquet de fusta vella en ser trepitjat.
