dimarts, 3 de novembre del 2009
Boira
Em llevo i en mirar per la finestra veig el carrer, els arbres i l'aire impregnats de boira. La boira m'agrada, sempre m'ha semblat una cosa poètica. Intento pensar en d'altres adjectius que la puguin generalment descriure, i de seguida em vénen al cap les paraules densa i fantasmal. Són adjectius massa obvis, penso, i m'arriben a semblar absolutament ridículs. Per això mentre prenc el cafè, i també sota la dutxa, jugo a buscar-ne d'altres: la boira és, o pot ser, penetrant, estàtica, irreal, silenciosa, freda, pesant, calma, difusa, lúgubre, aïllant. Resultats mediocres, previsibles. Surto de casa i faig camí cap a la feina, atravessant amb el cotxe la boira densa i fantasmal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No publiquis el comentari. És molt prosaic i no lliga gens amb el to del text.
La G, que va a Vic cada dia en cotxe, segurament et donaria el terme: la puta boira!
Just la que estava buscant: LA PUTA BOIRA!
Publica un comentari a l'entrada