QUE
VIURES

dimecres, 30 de setembre del 2009

No deixin entrar abans de sortir



El tren de Sarrià funciona prou bé; viatjar-hi és còmode i plaent en comparació amb el metro de Barcelona. Però a determinades hores, poques, s'hi concentren aglomeracions que poden arribar a ser asfixiants. Per ajudar a descongestionar els vagons, avui mentre anava cap a la feina he tingut una pensada, una mesura que crec que l'empresa gestora del servei hauria d'aplicar: no deixar-hi entrar els que exhibeixen politono i criden pel mòbil, els que duen auriculars que escupen a tot volum música-màquina infernal i els que llegeixen el Codi da Vinci de torn. Estic convençut que d'aquesta manera l'ocupació mitjana del tren s'ajustaria als nivells desitjats: la meitat de la que hi ha ara, més o menys.

8 comentaris:

ig ha dit...

Afegeixo: gent amb acordeó, gent que menja, bicicletes, gent que seu a terra gent, que juga a la DS amb el volum obert, gent que duu la música a tot volum, sigui disco infernal o no...

PD: discrepo amb lo del codi da vinci de torn. Sé per on vas, però massiu no significa dolent i encara sort que la gent llegeixi alguna cosa.

Àlex ha dit...

Sí, és una cosa bastant personal. A mi la gent que seu a terra no em molesta, tampoc les bicis. Però veure'm de sobte acorralat per cinc parells de mans apuntant-me exactament amb el mateix llibre sí que em neguiteja. Estic d'acord amb la música: molesta tota la que se surt dels auriculars.

Àlex Figueras ha dit...

Hi ha vida en aquest bloc. Visca!
Això del "Codi da Vinci" m'ha semblat molt elitista, jo no diria mai una cosa així.

Anònim ha dit...

En aquest post haig de dir que Sostrejes una mica, estimat Alex. Només t'ha faltat esmentar les minyones, el Drolma i el xernego de Montilla.

Àlex ha dit...

Amic i oncle Àlex, el blog ha fet unes vacances d'estiu llargues, però a partir d'ara espero escriure-hi alguna cosa de tant en tant. Anoto la ironia del teu altre comentari.

Amic anònim, no fotis! Res més lluny de la meva intenció. Suposo que ho dius, sobretot, per això del Codi da Vinci. Òbviament només era una mena de boutade, una broma que no volia semblar esnob, però la veritat és que sí que em molesta una mica el fenomen (que només es produeix en la literatura; amb la música o el cinema, per exemple, mai és tan bèstia) consistent en què tothom hagi de llegir el mateix llibre, el que toqui segons el moment. Com si fós obligatori llegir-lo i com si no n'existissin d'altres.

Anònim ha dit...

jo crec que aquest fenòmen no és exclusiu de la literatura. De fet només cal mirar el que ha passat aquest estiu amb la cançoneta de Estrella i Formentera! o, per exemple, fa uns anys amb Titanic al cines.
Val a dir que no per que algo es vegi, senti o lleigeixi molt automàticament és bo...però tampoc, Alex, vol dir que sigui una merda o no mereixi la pena.
En fi...felicitats pel blog!

ramon figueras ha dit...

Osti avui he vist un 18 a l'any 2009...no m'ho podia creure!!!
Jo avui m'he comprat la Catedral del Mar, millenium(tota la trilogia) i tb el código da vinci.

Anònim ha dit...

no s'oblidi, Sr Figueras, de La Sombra del Viento...