QUE
VIURES

dilluns, 1 de desembre del 2008

A l'andana


Després de menjar el raïm anàrquicament, sense campanades, sortim del pis i ens abandonem, excitats, als carrers de París. La sensació de celebrar la nit allà, entre desconeguts, ens és estranya però atractiva. Les preocupacions són lluny i també les estridents festes de barra lliure, pintallavis i empentes. Fa fred i a la rue Saint-Antoine no s'hi veu gaire gent. Sense tenir gaire clar el destí, entrem a l'estació de Saint-Paul.

Quan arribem a l'andana, la trobem mig plena però més aviat silenciosa. Al metro tothom sembla tornar-se una mica subterrani, fins i tot la nit de cap d'any. La J, de sobte, fa un esternut; em mira atordida i somric. Al cap d'una estona, a l'andana contrària, se sent un altre esternut, sec i sorollós. Als pocs segons, el senyor de la nostra dreta, doblegant-se amb un moviment espasmòdic, deixa anar un terrible esternut. Més enllà, dos adolescents esternuden alhora. Perplexos, alguns ens mirem, mentre comencen a ressonar a l'estació esternuts de tota mena. Quinze, vint, trenta esternuts. La gent comença a tapar-se nas i boca amb les mans i els colls del jersei. L'orgia d'esternuts continua. Alarmada, una dona grassa censura amb la mirada el riure d'un noi. Quaranta esternuts. Cinquanta. Finalment, el comboi arriba per l'esquerra, eixordador, i la dona grassa respira.

9 comentaris:

ramon figueras ha dit...

Va home va...ja li preguntaré a la J si es veritat...
Al final que van ser,1200 esternuts?

Àlex ha dit...

3.800 esternuts!
No, quan et vegi segur que et posaràs un tovalló al cap, però el que explico és totalment cert.

ig ha dit...

podia ser alèrgia a la Ciutat de la Llum....

Àlex ha dit...

Em costa de creure que ningú hi pugui tenir al·lèrgia, benvolgut Ig.

ig ha dit...

disculpa'm sóc un maldestre

Anònim ha dit...

En dono fe..!!
A., creus en la telepatia?
J. (no desvetllo la meva identitat per no trencar el misteri)

Àlex Figueras ha dit...

A, J, ig. Això és un club secret?
Els esternuts eren missatges en clau?

Àlex ha dit...

Sembla un bon punt de partida per una novel·la. Conspiracions secretes, personatges sense nom i esternuts. Es dirà "El código atxim".

Anònim ha dit...

Sort que no se li va escapar un pet!